Els dissabtes entre el 7 de febrer i el 14 de març, s’ha disputat al Casal de la Gent Gran de Santa Eugènia de Ter (Girona), el Campionat de Veterans d’escacs, prova oficial organitzada per la Delegació Territorial d’Escacs amb la col·laboració del Club d’Escacs Santa Eugènia, vàlida per a Elo català i FIDE. Hi va haver vint-i-quatre participants que van competir amb un sistema suís a sis rondes en un torneig dirigit per Jordi Vidal i arbitrat per Jesús Caballero.
El número de rondes convidava a no badar perquè és més difícil de recuperar-se d’una derrota. En Guillem Burset, president del CE Cassà, qui no va poder acabar el torneig degut a un imprevist viatge de negocis, m’ha fet parar atenció en algunes partides que es van disputar. He triat la posició final de l’enfrontament Xavier Vila (CE Gerunda) i Josep Cruañas (CE Cassà).

El blanc hauria pogut seguir en el joc, encara que en una posició una mica inferior, si hagués triat de foragitar l’àlfil negre de c5 per després mirar d’esclarir la posició dominant del negre sobre el seu enroc. Per exemple: 25. b4, Af8 26. g3. En canvi, Vila va tirar pel dret jugant 25. g3??, hxg3! 26. Txh5, g2 mat. Diu que en Cruañas va anunciar com disculpant-se “Em sembla que és mat” i en Vila va respondre: “Ja? Tan aviat?”.
A la darrera jornada hi va haver emoció per saber qui seria el guanyador. Josep Maria Lillo (CE Banyoles) i Narcís Tarrús (CE Gerunda), tots dos amb quatre punts, lideraven la classificació i s’havien d’enfrontar entre sí. Mig punt enrere i a l’expectativa, tres perseguidors: el Mestre Català Joan Fluvià (CE Tordera), Josep Cruañas (CE Cassà) i Max Voegeli (CE Dotze Castells), amb 3,5 punts.
La partida Lillo-Tarrús va començar amb una variant de la Defensa Holandesa. Lillo va canviar el seu alfil de caselles negres pel cavall de f6 per després situar els peons en caselles negres suplint la falta de l’alfil i condemnant l’alfil negre de caselles blanques a sobreviure avorrit al darrere de la seva cadena de peons. Sense columnes obertes ni cops tàctics encoberts, el blanc podia anar millorant la seva posició, lleugerament avantatjosa.

Lillo no podia fer-se fort a f4 amb una peça. Després dels successius canvis a f4, calia escollir si reprendre amb el peó d’e o el de g. En el segon cas, la columna e quedava tancada amb el rei més descobert però bones perspectives d’atac al flanc de dama. El primer cas va ser el triat i després del canvi de peces majors a la columna de rei, es va arribar a aquesta posició final:

Malgrat que l’àfil d’en Lillo és millor perquè no té diagonals obstruïdes pels propis peons, no es veu la manera que el rei pugui penetrar per les caselles negres del flanc de dama ni cap objectiu d’atac per l’alfil blanc. Com deia el GM Mihail Suba, els alfils dolents defensen peons bons. Aquí van acordar taules.
La victòria d’Antoni Bonell (CE Gerunda) sobre Max Voegeli, passava l’atenció al matx Fluvià-Cruañas. El guanyador podria atrapar a Lillo i Tarrús i el desempat decidiria el vencedor del campionat.

Després d’una Defensa Grünfeld tranquila amb 4.e3, que torna a jugar-se entre els Grans Mestres per evitar els maldecaps que donen els contrajocs negres, es va arribar a aquesta posició, lleugerament favorable al negre ja que l’activitat de les peces blanques es compensa amb la possibilitat de crear un peó passat allunyat al flanc de dama. Aquí Cruañas va jugar 35. Cc5 en comptes de 35. Cf6!? que guanya el peó d’a. S’amenaça Txc7 i Ce8+ guanyant peça. Després de 35…, Td8 36. Txc7 36. Rxf6, Tc6+ i Ta6, arribant a una posició potser difícil de guanyar però que asseguraria l’empat, insuficient per tots dos.

Poques jugades després, Cruañas va seguir amb el pla de centralitzar el rei jugant 38. Rd4?, en comptes de 38.Ce4!? perquè la resposta del negre li ofereix el desitjat peó passat després de 38. ..Ta7! 39. Rd5, a4 -+ 40. ba4, ba4 41. Ta6, Txa6 42. Cxa6. Amb el peó passat allunyat i la superioritat de l’alfil sobre el cavall, Fluvià tenia avantatge definitiu. Encara es va continuar per si hi havia cap possibilitat de taules.

La darrera possibilitat per empatar era canviar un dels peons blancs pel solitari peó negre. La directa 54. f5 perd per 54…, g5. El cassanenc va provar 54. g5, Ac3+ i f5 ja no dóna res.
El desempat final va afavorir el torderenc Joan Fluvià, el participant més jove, seguit de Narcís Tarrús i Josep Maria Lillo completant el podi. Els trofeus a tots tres s’entregaran en el transcurs de la Festa Gironina dels escacs. Felicitats a tots tres i a tots els participants!



El millor classificat del CE Santa Eugènia va ser Josep Maria Teixidor qui va quedar desè amb 3,5 punts. Altres eugeniencs varen ser José García Castany (14è amb 3 punts), Ramon Clotas (18è amb 2,5), Emilio Iglesias (21è amb 2,5), Antoni Lara (22è amb 1) i Manel Domingo (23è amb 1)
Jordi Álvarez