Ahir diumenge ben d’hora, el primer equip del Club d’Escacs Santa Eugènia va disputar la primera jornada de la Lliga Catalana a Segona Divisió. La sala de joc tenia tots els ingredients per passar un bon matí d’escacs, amb molta llum, la temperatura adequada i el material de joc en perfectes condicions. Tot i que ens estàvem uns vuitanta jugadors en el mateix espai, hi va haver un silenci respectuós que contrasta amb l’activitat que desplega la sala entre setmana doncs és una escola de música electrònica. En no poder comptar aquest any amb els que han estat els puntals de l’equip les darreres temporades, l’objectiu és mantenir la categoria. El club és fort, amb gairebé un centenar de socis i una escola d’escacs on s’estan formant jugadors prometedors. La Segona Divisió és una competició exigent, amb equips reforçats per assaltar la Primera Divisió.
Aquest diumenge ens ha visitat el Club d’Escacs Llinars del Vallès, un equip molt jove i ben compensat que ens superava en rànquing en tots i cadascun dels escaquers. Així que, malgrat la derrota, hauríem d’estar esperançats doncs el resultat ha estat força ajustat, 4,5 a 5,5, i en algun moment hem tingut possibilitats d’arrencar un empat. Era la meva primera partida amb el club i alguns companys són vells coneguts com en Lluís Casanellas, en Jordi Barraca o el president, en Jordi Vidal. Dels que no coneixia, m’ha sorprès el joc dinàmic i efectiu de Mohamed Boubakha qui ha fet una partida que a tots ens agradaria de jugar. Amb les seves peces!
La partida que he seguit amb més atenció ha estat la meva. Tots dos hem jugat amb massa precaucions i a l’obertura he deixat escapar la victòria amb una continuació que amb el cap més fresc hauria trobat de seguida. Un any sense competir s’ha de notar d’alguna manera. Pero el meu joc de peces, més dinàmic i mantenint la iniciativa en el joc, m’han permès de guanyar un peó i entrar en un final guanyador. La posició clau ha estat aquesta:
Jugo amb blanques i el peó passat de c ha de decidir la partida. Per badar vaig haver de retornar el peó d’avantatge per donar més espai al meu rei, amenaçat de mat després d’Af4 i Th2. El meu pla per guanyar era apropar el meu rei al centre via g4-f5. Així, després de 48. Td6+, Re7 49. Td7+, el negre va anar a e8, en comptes de tornar a f6 per impedir que el meu rei accedís a f5. El primer escaquer del Llinars va afirmar que després de 49…, Rf6 el blanc no té res més que repetir jugades continuant amb 50. Td6+. Però no és cert perquè hi ha el cop 50. d4! tocant la torre negra i lligant els peons que ara sí que seran imparables. A la partida, després de 49…, Re8, el meu rei va avançar i van caure tots els peons negres.
La setmana vinent rebrem el Club d’Escacs Rubinenca, que poden presentar un equip a priori més fort que el nostre però amb el que podrem tenir opcions de puntuar.