Diumenge al matí, Dia de Sant Jordi i ben d’hora, el primer equip del Club es jugava tota la temporada a un sol matx a Can Ninetes contra el CE Sant Adrià, el rival més fort que ens podria haver tocat, a tot o res ja que el guanyador seria l’únic amb dret a jugar la temporada vinent a la Segona Divisió Catalana.
Can Ninetes estava de gala, amb l’estrena de tres taules d’escacs, una senyera presidint la sala i croissants de xocolata per tothom. A l’equip érem els habituals més els reforços d’en Jesús Caballero a la taula 3 i en Salvador Alarcón a la taula 10. Tot i així, la diferència de rànquing en tots els escaquers afavorien els del Besòs amb molta diferència. A més, comptaven amb el reforç de dos jugadors menorquins arribats expressament. Però no els ho vam posar gens fàcil i a primera hora en Jordi Vidal (9) ja tenia la partida llesta per guanyar. Quan vaig voler mirar com teníem el matx, no en vaig treure l’aigua clara i inclús vaig creure que en Lluís Casanellas (1) estava millor quan en veritat estava a punt de rebre mat.
Així que vaig fer bé de centrar-me en la meva partida i distreure’m amb les dels costats, amb un Torsten Rex molt sòlid que sacrificant la qualitat per dos peons va arraconar totes les peces del seu rival, aconseguint de fer 7 punts en les nou partides que ha jugat. A mig matí vaig sentir que anàvem 2 a 2 i això em feia pensar que plantejaríem una dura batalla.
Al meu altre costat, en Jordi Barraca (7) plegava després d’una partida amb moltes patacades, en Salvador Alarcón (10) perdia i Jesús Caballero (3) i Simón Mogro (4) empataven. Llavors va concloure la meva partida, amb la que vaig gaudir molt i també el meu rival, una partida molt neta i rica en idees en la que no vaig fer ni tan sols una imprecisió. La podeu reproduir clicant aquí.
Mentre analitzàvem la meva partida, els del Sant Adrià entraven i sortien nerviosos de la sala d’anàlisi. El matx estava 4 a 4 i només quedaven dues partides, les d’en Gerard Cano (2) i l’Arnau Clot (5).
Els rivals no ho veien gens clar i van començar a fer números, contents perquè el desempat els afavoriria però alarmats per la pressió del rellotge. Bullia Can Ninetes, amb jugadors d’altres equips i visitants d’altres clubs. Les dues partides eren finals de torres que pintaven taules. Tant en Gerard com l’Arnau van lluitar fins al darrer moment per capgirar la tendència.
Quan només quedaven les torres sense peons a l’escaquer de l’Arnau, l’Òscar Roqueta em va comentar que l’Arnau seguiria jugant per fer mat. I tenia raó! Però no hi havia res a fer. Poc després en Gerard tombava el rei. Un 4,5 a 5,5 que ens ha fet caure amb dignitat, lluitant fins al final per salvar la categoria. Una molt bona temporada, distreta i emocionant que no hem pogut salvar per un sospir. L’any vinent jugarem a la Preferent Gironina amb la raonable ambició de recuperar la categoria.