Ahir diumenge, el primer equip del Santa Eugènia va fer la primera sortida. No gaire lluny perquè ens tocava d’enfrontar-nos al segon equip de l’altre club de Girona, el Gerunda. No van presentar el millor equip possible però déu-n’hi-do, un conjunt d’il·lustres veterans i joves curtits en campionats d’alt nivell. Ens superaven en força teòrica en tots els escaquers però la derrota final per 7 a 3 no reflecteix la igualtat que hi va haver durant tot el matí, com també afirmava l’equip rival.

El Santa Eugènia A abans del matx contra el Gerunda B D'esquerra a dreta, drets: Gerard Cano, Joan Gallart, Arnau Clot, Rex Torsten, MC Lluís Casanellas, Jordi Barraca, David Arribas. Ajupits: Jordi Vidal, Simón Mogro i Jordi Álvarez (Foto: Moisès Urbano)

El Santa Eugènia A abans del matx contra el Gerunda B D’esquerra a dreta, drets: Gerard Cano, Joan Gallart, Arnau Clot, Rex Torsten, MC Lluís Casanellas, Jordi Barraca, David Arribas. Ajupits: Jordi Vidal, Simón Mogro i Jordi Álvarez (Foto: Moisès Urbano)

La primera partida en acabar es va decidir a favor nostre. En Simón Mogro defensant el tercer escaquer amb negres va plantejar la defensa Grünfeld contra en Javier Castrillón. Mogro va demostrar conèixer els ets i uts d’aquesta incisiva defensa i després de capturar un peó central va aconseguir també la qualitat deixant al blanc sense cap expectativa de puntuar. Al primer escaquer, el Mestre Català Lluís Casanellas va obtenir avantatge jugant la defensa Caro-Kann, en una partida estratègica còmoda de jugar. Després em va dir que no sabia com és que havia perdut. En Gerard Cano, en el segon escaquer, s’enfrontava a un altre jove jugador, en Guillem Salagran, qui deu tenir més copes que tot el nostre equip junt. Va ser una partida interessant, molt ben plantejada per en Gerard, un joc de maniobra amb avantatge d’espai però que va acabar donant el punt al gerundenc.

L'Arnau Clot, a la primera jornada de la Lliga

L’Arnau Clot, a la primera jornada de la Lliga

Al quart escaquer, l’Arnau Clot s’enfrontava a tot un veterà dels escacs gironins, l’Antoni Bonell, tot un repte per a un jugador que tot just fa tres anys que va començar a competir fins arribar als 2090 punts d’Elo en molt poc temps. L’Arnau va enfocar el seu joc contra l’enroc enemic amb sacrifici de peça inclòs, en aparença més intuïtiu que basat en un feixuc càlcul de variants. Però en Bonell va saber cubrir-se i l’envestida no va donar cap fruit. En Rex Torsten amb negres va haver de lluitar contra l’atac indi de rei del Mestre Català Jordi Garcia, un plantejament sòlid però avorrit, per jugar amb paciència i si el negre no sap trobar cap contrajoc, acaba morint per asfíxia, com així va ser.

La meva partida i la d’en Jordi Barraca van tenir un punt en comú en quant a la pressa de decisions, un d’aquells factors clau del joc que sovint passem per alt i que el GM Jonathan Rowson explica en el seu magnífic llibre “Los siete pecados capitales del ajedrez”. A mi em va sortit una bona partida i vaig obtenir un clar avantatge. Després de guanyar un peó que potser no era decisiu, els mals de la posició rival continuaven sent evidents. Però vaig equivocar el pla guanyador i vaig constatar decebut que la fèrria defensa de l’Andreu Mayo conduïa a l’empat. No vaig saber acceptar-ho i un seguit d’errors per revifar allò que no es podia revifar, em van fer perdre en poques jugades. A la partida d’en Barraca, es va arribar de seguida a un final de cavalls amb estructura simètrica de peons. L’empat era ben clar. Després de consultar amb el delegat, en Barraca va demanar l’empat. En David Huici no el va voler. Però llavors, què fas? Si no vols l’empat estàs dient que vols guanyar la partida, però com? Aquí en Huici es va equivocar igual que jo i mirant de buscar petroli on no n’hi havia va acabar rebent mat amb un cavall i un peó.

Al vuitè escaquer, en Jordi Vidal va jugar amb dos peons de menys després d’un senzill atac d’en Marcel Torrentà contra el seu enroc. En Vidal es va resistir com va poder i va arribar a un final de torres, que com és sabut, són molt difícils de guanyar, molt difícils d’empatar i molt difícils de perdre. Després de la partida, en Vidal m’assegurava que havia tingut oportunitat d’endur-se el punt.

David Arribas i Joan Gallart.

David Arribas i Joan Gallart.

Al novè escaquer, el jove de la pedrera David Arribas va disputar la seva tercera partida a la Segona Divisió, una experiència que millorarà el seu joc en quatre dies. Al davant hi tenia en Saurina, un jugador temible quan hi ha complicacions tàctiques. Saurina, però, va jugar una obertura que convida a l’estratègia, les banyes que en diem, amb peons ferms a e4 i c4 convidant el negre a plantejar l’eriçó. No és gens fàcil jugar contra l’esquema blanc i quan la situació es va aclarir, en David tenia un peó de menys però amb un bon joc de peces. Canviar les dames per arribar al final de joc, va precipitar el resultat a favor del gerundenc. Al darrer escaquer, el veterà Joan Gallart ens va reforçar pujant del segon equip. De seguida el seu enroc va quedar fet un nyap després de l’atac de Jaume Rovira, una de les joves promeses de l’escola del Gerunda. Amb paciència, Gallart es va anar refent fins a considerar l’opció de demanar l’empat. Però va continuar, consolidant la seva posició fins a obtenir avantatge material i tot seguit, el punt. La veterania és un grau.

El proper partit ens enfrontarà als barcelonins del Tres Peons B. Les opcions que tenim de salvar la categoria passen per guanyar el matx sí o sí. Diumenge vinent, manilles i cartes fermes!

Alarcon

Salvador Alarcón

El segon equip del Santa Eugènia es va desplaçar a la Garrotxa per competir amb el tercer equip de l’Olot C. Van guanyar 2,5-5,5 amb un meritori empat de l’Isaac Turon al primer escaquer contra un rival amb un rànquing més alt i una altra victòria d’en Salvador Alarcón, qui ara és el jugador que més ha puntuat del club amb 2,5 de 3.  El Santa Eugènia B està en segona posició empatat amb quatre equips més.

 

 

El Santa Eugènia C també es va desplaçar a Olot per derrotar l’Olot E per 1-5 a la Segona Gironina- Grup Nord, victòria que els situa en tercera posició. Al Grup Sud, el Santa Eugènia D va perdre a L’Escala per un ajustat 3,5-2,5 fet que els situa en penúltima posició amb molta Lliga per endavant.

Per últim, el Santa Eugènia E visitava la presó de Figueres per enfrontar-se a l’Atzucac, equip format per interns que aquesta temporada s’estrenaven en la competició. Feia vint-i-qautre anys que no es repetia una experiència igual a la demarcació des de la fundació del ja desaparegut CE Capablanca al centre penitenciari del Pont Major.  Com que la documentació s’ha d’entregar abans de la visita, no es va preveure que hi hagués cap baixa i a darrera hora no es va estar a temps de cobrir-les per raons administratives. Hi van anar només dos jugadors de quatre possibles i van perdre per 3,5 a 1,5.